«Cal anar amb molt de compte en com expliquem en què consisteix el BIM, perquè no és una resposta màgica a totes les mancances»

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

«Amb el BIM, evitem barbaritats com començar amb un pressupost de deu i acabar amb un cost de vint, o preveure una obra de catorze mesos que executem en vint-i-sis»

L’arquitecte Rafael Capdevila dirigeix el postgrau BIM Manager al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona. Treballa en l’àmbit de l’arquitectura i la construcció des de l’any 1996. S’encarrega de la direcció facultativa i la direcció d’execució d’obres, seguint la metodologia BIM. En la primera part d’aquesta entrevista, posava l’èmfasi en la importància de la gestió de dades. En aquesta segona part, adverteix sobre la necessitat d’explicar bé en què consisteix el Building Information Modelling per tal d’evitar falses expectatives i frustracions.

Fins a quin punt el sector de la construcció té voluntat de treballar amb metodologia BIM?

El BIM aporta uns beneficis, però cal saber perquè el vols aplicar. N’hi ha que simplement demanen projectes amb BIM perquè és la moda. És cert que redueix sobrecostos i la incertesa amb què estem acostumats a treballar a les obres, perquè estem construint coses que algú ha previst en un projecte executiu sense ni tan sols saber com es construiran. Això implica molta improvisació que acaba afectant a la qualitat de l’obra, perquè tampoc no ens permet preveure què haurem de fer d’aquí a deu mesos, per exemple, per col·locar-hi les conduccions de les instal·lacions. I la veritat és que ho fem prou bé, perquè els edificis no cauen. Tot això el BIM ho redueix, però la gent no ho veu i demanen BIM perquè creuen que l’obra sortirà més barata i que acabarem abans.

I no és així?

Amb BIM, l’obra val el que ha de valer. Evitem barbaritats com començar amb un pressupost de deu i acabar amb un cost de vint, o preveure una obra de catorze mesos que executem en vint-i-sis. Imprevistos continuarà havent-hi, però si fem servir les eines, si aprofitem les dades i els models, podrem preveure situacions que ara estem improvisant.

Quin és el paper de les universitats en la difusió de la metodologia BIM?

Jo vaig estudiar la carrera als anys noranta. L’Autocad funcionava des de feia anys, però vaig acabar dibuixant plànols en paper, i crec que aquest problema continua. La metodologia de treball digital és residual, quan hauria de formar part de la medul·la d’una carrera tècnica. Els meus alumnes de postgrau no saben què és el BIM. La universitat acostuma a ser reticent al canvi, quan hauria de ser un actor fonamental en la connexió entre el món real, el dels totxos, i el digital. No ho està fent, i per això aquest paper l’hem de fer des d’altres estaments.

A Noruega, els nanos a l’escola fan dissenys amb Minecraft…

Això és BIM. Quan de petits fèiem construccions amb Lego, estàvem aplicant el BIM. Aquí ho deixem tot per als màsters i postgraus, i aquest no és el paper que han de complir. Els coneixements s’han d’adquirir abans; els màsters i postgraus han de ser complements. Creiem que dominar el BIM és utilitzar un determinat software de disseny, però la veritat és que per a mi l’eina més útil del mercat és l’Excel, perquè em permet gestionar les dades imprescindibles per treballar amb BIM. La trobada amb l’encarregat d’obra fent un cafè, en què dibuixem en un tros de paper com solucionar un imprevist i l’afegim al model, és BIM. És una manera de gestionar informació per poder modelar i executar.

Hi ha llocs en què el BIM estigui consolidat?

El cas que conec en persona és quan vaig marxar a treballar a Perú. Jo creia que en sabia molt, de BIM. Em van convidar a fer una ponència a la Cámara Peruana de la Construcción, i quan van començar les preguntes em vaig adonar que ells sabien molt més que jo de treball col·laboratiu. Allà el projecte executiu no el fa l’arquitecte, ell desenvolupa el que anomenen concept project, que vindria a ser un projecte bàsic avançat, i el projecte se li adjudica a la constructora, que el redacta sota la tutela d’una figura que aquí no existeix, l’enginyer civil, sabent de quines eines disposa per fer l’obra. L’arquitecte hi és present durant tot el procés per assegurar-se que el projecte respon a la seva idea. No es posa una pedra a l’obra fins que el projecte està validat per tothom. Això sí que és un “model IKEA”, una simulació; això és BIM, malgrat que no t’ho venen com a BIM, sinó que és la seva forma natural de treballar. No els cal anunciar-ho amb bombo i platerets.

De la resta de països conec el que llegeixo i el que ens expliquen en conferències i congressos, però acostumo a ser una mica escèptic. Si a Noruega el BIM funciona, segurament és perquè abans ja feien les coses bé en el sector de la construcció. Tot depèn de la idiosincràsia de cada país. Aquí no podem pretendre edificar igual que a Noruega, perquè les necessitats de construcció són diferents. El que hem de fer és adaptar la metodologia a les nostres característiques per treure’n el màxim profit.

Hi ha massa expectatives posades en el BIM?

Cal anar amb molt de compte en com expliquem en què consisteix el BIM, perquè no és una resposta màgica a totes les mancances. Després arriba la frustració. No em cansaré de repetir que el BIM és una metodologia de treball, amb molt potencial per millorar els processos constructius, però cal fer esforços per adaptar-los. No existeix cap software màgic que apliqui el BIM prement un botó.

 

L’European BIM Summit és possible gràcies a la contribució dels nostres patrocinadors: Roca, com a Main sponsor; Finalcad, com a Gold sponsor; Agència Catalana de l’Aigua, ATL, Bentley, CIAT, FGC, Knauf Industries, MUSAAT, PREMAAT, Graphisoft Archicad i SIMBIM Solutions, com a Silver sponsors; Calaf Constructora, Copisa, i Fundación Laboral de la Construcción, com a Pro sponsors; i BASF, com a Sustainability sponsor. A més, compta amb el suport i la col·laboració del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.