«El BIM Summit ha de ser una eina de generació de coneixement per intercanviar experiències»

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

«Des del punt de vista de la direcció d’obres, del Building Information Modelling el més important és la informació»

Rafael Capdevila dirigeix el postgrau BIM Manager al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona. Treballa en l’àmbit de l’arquitectura i la construcció des de l’any 1996. S’encarrega de la direcció facultativa i la direcció d’execució d’obres, seguint la metodologia BIM. S’ha especialitzat en el lideratge d’equips de grans projectes arquitectònics, en equips nacionals i plurinacionals, i participa en diferents processos en l’àmbit de la gestió i desenvolupament urbanístic. És cofundador, amb Jaume Bardají Joval, de la societat Bardají-Capdevila Management Barcelona, S.L. Actualment, desenvolupa tasques de Team Leader dins l’estructura de la societat Tècnics G3, SLP.

Quina és la teva impressió sobre la situació de la implantació del BIM a Catalunya i Espanya?

Estem en una fase inicial, s’està començant a treballar, però hi ha una visió massa focalitzada en la redacció de projectes, i hi ha tot un àmbit, que és l’obra i la gestió futura del patrimoni executat, que està oblidat. El hàndicap és que sí es funciona bé per fer projectes, però com que la mentalitat de qui els redacta no va més enllà d’imprimir uns plànols, s’està perdent entre un 70 i un 80% del potencial de treballar amb BIM. S’haurien de fer més accions, doncs, per focalitzar el BIM més enllà del projecte. Ens trobem en aquest punt, i a poc a poc sembla que es van movent coses, també a nivell institucional.

Per què costa que el BIM s’apliqui a la fase d’execució?

Des del punt de vista dels qui ens movem en la direcció d’obres, del BIM, del Building Information Modelling, el més important és la “I”, la informació. Hi ha poca cura en la informació paramètrica, la que s’introdueix en els models; en canvi, es posa més èmfasi en la generació de plànols, però no tot són plànols, sinó que hi ha altra informació necessària, com plecs de condicions i especificacions tècniques, en què no es para atenció. A més, no hi ha uns estàndards clars amb què poder comunicar-nos, tenint en compte que ens movem en un entorn digital, amb gran quantitat de dades per gestionar. Falta consciència sobre la necessitat de gestionar les dades i que cal fer-ho de manera transparent. En una obra intervenen molts professionals, que necessiten poder accedir a totes les dades, de forma intel·ligible, per desenvolupar la seva tasca. No podem perdre de vista que el món digital és infinit, i, per tant, és molt fàcil perdre-s’hi.

I com se soluciona això? Perquè en l’entorn BIM la coordinació és bàsica…

Crec que molta gent no és conscient de què significa treballar amb BIM. La majoria et dirà que és fer plànols en 3D, però no pensa en tota la gestió de dades que hi ha darrera ni en el treball col·laboratiu. No ho veuen com una metodologia, sinó com una eina. L’arrel del problema es troba en com s’ha informat sobre el BIM; sovint s’ha reduït a una eina de software. Fins i tot molts estudiants confonen el coneixement en BIM amb haver fet un curset de Revit. Òbviament, Revit és una eina, però no és la metodologia. El BIM permet fer una simulació de l’obra que executarem; per tant, el més important són les dades amb què treballem.

Un esdeveniment com l’European BIM Summit en què pot influir per millorar la situació?

Fins ara ha estat molt bé perquè ens trobàvem en una fase inicial i, per tant, calia crear consciència sobre la metodologia BIM. Fins ara, però, no hem passat del format de presentació. L’hem donat a conèixer, i això ha anat molt bé, però hem de fer el pas a que sigui una veritable cimera. Necessitem feedback. El BIM Summit ha de ser una eina de generació de coneixement per intercanviar experiències, tenint en compte que a cada territori hi ha una manera de fer diferent.

Tu dirigeixes obres que s’executen seguint la metodologia BIM. Com t’ho fas?

Els projectes no acostumen a estar preparats per executar-se amb el mètode BIM, de manera que em toca readaptar-los en alguna cosa construïble. Això implica trinxar el model tridimensional que m’arriba per transformar-lo en un model tipus IKEA, que em permeti generar paràmetres, i en què cada peça encaixi amb una altra. El problema és que a Espanya seguim un procés lineal a l’hora de construir un edifici. Com el muntem, no depèn només de l’arquitecte, sinó que la constructora i la seva logística té molt a dir. Els redactors del projecte difícilment tenen el coneixement amb el detall necessari de com es construirà allò que han dissenyat en un futur, quan la constructora intervingui, i per tant no ho poden tenir en compte en els seus projectes. Això es decideix en el moment d’inici de l’obra, cosa que té una implicació de cost bestial: estem ofertant les obres i els pressupostos sense saber ni com les farem. El grau d’incertesa, doncs, és enorme, cosa que, més que col·laboració entre tots els professionals implicats, genera competència. Sense un model preconstruït, és impossible preveure els problemes. D’altra banda, cada vegada em trobo amb més promotores que em demanen començar a intervenir no a l’inici de l’obra sinó a l’inici de la redacció del projecte executiu. És un pas en la bona línia.

I què passa amb la fase de manteniment, un cop que l’obra ha finalitzat?

Mantenir els edificis al llarg de la seva vida útil costa molts diners, molts més que l’execució del projecte, però aquesta visió a llarg termini la té molt poca gent. És molt complicat aconseguir que una constructora s’impliqui en la gestió del patrimoni. Bona part de la dificultat es troba en la gestió de la informació que genera l’obra; és un problema d’informàtica pura i dura.

És molt important la implicació de les administracions per canviar el model constructiu?

Sí. Són el motor del canvi. O es fa per imposició legal, o ningú no mou un dit. Des que el setembre de 2017 Infraestructures de la Generalitat va fer obligatori l’ús del BIM, s’ha produït una revolució, tant a nivell públic com privat. Tothom demana BIM perquè l’administració ho demana. Una altra cosa és que, com hem comentat, no tinguin clar què implica, però el canvi ha de començar per algun lloc. La implicació de l’administració és important per catalitzar la implantació d’aquesta metodologia; per establir criteris de treball que portin a l’estandarització; i perquè tothom en el sector es posi les piles. Hi ha hàndicaps com la Ley de Ordenación de la Edificación (LOE), que és decimonònica, o la Llei de contractes de l’Estat, que és a les antípodes del que és treballar amb metodologia BIM. Són obstacles molt importants per poder treballar de manera col·laborativa.

 

L’European BIM Summit és possible gràcies a la contribució dels nostres patrocinadors: Roca, com a Main sponsor; Finalcad, com a Gold sponsor; Agència Catalana de l’Aigua, ATL, Bentley, CIAT, FGC, Knauf Industries, MUSAAT, PREMAAT, Graphisoft Archicad i SIMBIM Solutions, com a Silver sponsors; Calaf Constructora, Copisa, i Fundación Laboral de la Construcción, com a Pro sponsors; i BASF, com a Sustainability sponsor. A més, compta amb el suport i la col·laboració del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.