Quants elefants podem aixecar fins a 5 metres amb les 120Kcalories que proporciona un iogurt?

Entre edició i edició de l’European BIM Summit (EBS), el CAATEEB, BIM Academy i buildingSMARTSpanishChapter organitzen jornadessobre BIM i la seva aplicació específica en algun àmbit del cicle de vida de l’edificació. El passat 24 de novembre es va fer una jornada sobre l’aplicació del BIM en la construcció d’edificis sostenibles sota el lema “Si el clima canvia, els professionals també han de canviar” tal com ho va recordar en la seva presentació Jordi Gosalves, president del CAATEEB.

Bruno Sauer, President del GBCe-Green Building Council España, entitat que col·labora amb l’EBS des de laprimera edició, va exposar quin és el seu plantejament en relació amb l’Estrategia Nacional esBIM. Fa un any i mig, la Unió Europea (UE) va requerir a cinc certificacions europees -HQE, DGNB, BREEAM, VERDE i la certificació finlandesa- per poder avaluar el comportament ambiental del cicle de vida i la qualitat, el comportament i el valor (cost) de l’edificació.

La tesi “no ha de ser difícil poder utilitzar BIM per acomplir 9 dels 17 objectius globals que marca el desenvolupament internacional”, s’ha de transformar en poder mesurar realment tots els impactes ambientals, incloure els impactes econòmics més enllà del cost de la construcció i ampliar els mesuraments als aspectes socials, poder simular els impactes i utilitzar-ho com eina de gestió durant la vida de l’edifici.

solebohigas

L’aplicació de BIM en la construcció sostenible

Salvador Bohigas, de Manteniment Sostenible Integral (MSI), sota el títol de L’eficiència energètica i la sostenibilitat dels projectes, va ampliar la definició d’eficiència energètica basada en consum a les accions que redueixen la demanda. Va comparar la infinitat d’ampolles d’aigua amb la mateixa funció però diferent disseny i la diferència entre el càntir (0kWh/any) i una nevera elèctrica (613,20kWh/any), per il·lustrar la petjada energètica que creen materials diferents, formes estructurals que amb la mateixa quantitat de material tenen capacitats portants diferents.

La durabilitat de la funció o utilitat enfront del sistema porta a intentar construir de forma que podem recuperar els materials després de la seva construcció. Per Salvador Bohigas és fonamental dividir la vida d’un edifici en tres fases de programació: avantprojecte, projecte constructiu i les operacions que gràcies a la parametria, més que al BIM, poden servir per plantejar escenaris diferents en ubicacions paral·leles fins determinar la més adient.

La transformació de l’energia és física bàsica. En realitat necessitem 490kJ per aixecar dos elefants de 5.000kg i un iogurt dóna una energia de 501kJ. O sigui que podríem aixecar dos elefants!

El material, l’element, les unitats de servei, el sistema escollit, la durabilitat de la utilitat tenen una implicació vital en cada hipòtesi que creem en els programes essent capaços de poder comparar càrregues i consums diferents. BIM ajudarà a escollir els equips a utilitzar. BIM ha de suposar un canvi estratègic, ha de possibilitar modelar edificis que generin valor, valor eficient, valor ambiental.

Eines per modelitzar la sostenibilitat i el BIM

La darrera aportació de Josep Solé, Sustainability&Technical Manager d’URSA Insulation va versar sobre com des de la fabricació i la utilització dels materials i els productes es podria realitzar un amidament, una modelització de la sostenibilitat.

La solució està en el testeig i avaluar-lo. Pot ser a través d’un checklist o a través de càlculs predictius amb eines concretes, necessitades de dades. El fabricant es transforma en el primer proveïdor de dades perquè les eines BIM puguin treballar.

BIM pot ajudar en identificar la geometria 3D, superfícies, arestes que són configurats pels productes que utilitzem, els components que instal·larem i els sistemes que configuraran. BIM necessitarà calcular integrant les característiques del material amb el sistema energètic.

Josep Solé va demostrar la necessitat de com a mínim 9 blocs de dades (ho va demostrar amb les característiques d’un material aïllant) per tal de recuperar informació geomètrica del model BIM. En definitiva, BIM haurà de permetre en un futur la integració en un sol model tota la informació necessària per predir qualsevol comportament de l’edifici.